Qui som

Presentació

El juliol de 1985, un grup de 16 associacions de pessebristes funden la Federació Catalana de Pessebristes amb la intenció de coordinar, difondre i fer créixer l'art pessebrístic a Catalunya.

La Federació és el resultat del contacte que les més de setanta associacions de Catalunya mantenien de manera més o menys informal i que l'any 1969 desembocava en l'inici de les anuals Trobades de Pessebristes.

El pessebrisme a Catalunya, introduït probablement a través dels franciscans, té uns orígens ben remots. Hi ha documentat un pessebre l'any 1300 i es té notícia d'un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l'any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d'un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l'any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia.

Des de començaments del segle actual el pessebrisme català comença a ser conegut a Europa, especialment a partir de la incorporació del guix en la seva construcció, tècnica que es va iniciar de forma més aviat atzarosa a l'Associació de Barcelona i que s'ha difós per tot el món pessebrístic. Catalunya ha estat des de sempre bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre.

Per tot això, la Federació Catalana de Pessebristes se sent hereva d'un llegat etnogràfic de primera magnitud que es manté gràcies al treball desinteressat de centenars de pessebristes anònims que configuren les associacions.

Presentación

En julio de 1985, un grupo de 16 asociaciones de pesebristas fundan la Federació Catalana de Pessebristes con la intención de coordinar, difundir y hacer crecer el arte pesebrístico en Cataluña. 

La Federació es el resultado del contacto que las más de setenta asociaciones de Cataluña mantenían de manera más o menos informal y que el año 1969 desembocaba en el inicio de los anuales encuentros de pesebristas. 

El pesebrismo en Cataluña, introducido probablemente a través de los franciscanos, tiene unos orígenes bien remotos. Hay documentado un pesebre el año 1300 y se tiene noticia de un vendedor francés de figuras del nacimiento en Barcelona el año 1475. Del 1585 hay un inventario de un canónigo dónde aparecen figuras de barro. El pesebre familiar era un hecho en el siglo XVI y en el año 1786 había una vigorosa Feria de Santa Llúcia. 

Desde comienzos del siglo XX el pesebrismo catalán empieza a ser conocido en Europa, especialmente a partir de la incorporación de la escayola en su construcción, técnica que se inició de forma más bien azarosa a la Asociación de Barcelona y que se ha difundido por todo el mundo pesebrista. Cataluña ha estado desde siempre cuna de grandes y reconocidos escultores de figuras de pesebre. 

Por todo esto, la Federació Catalana de Pessebristes se siente heredera de un legado etnográfico de primera magnitud que se mantiene gracias al trabajo desinteresado de centenares de pesebristas anónimos que configuran las asociaciones. 



Història

1978, els primers passos

Poca gent sap que els orígens de la creació de la Federació cal buscar-los l'any 1978, a Terrassa. El 18 de juny de l'any 1978 va tenir lloc al Club Egara una jornada d'intercanvi d'idees sobre pessebrisme. La idea inicial d'en Jordi Pi i d'en Josep Pagespetit de fer una trobada per parlar de com millorar els pessebres, amb l'aplicació de la perspectiva i la pintura, va ser completada per la d'en Francesc Simó amb la proposta d'estudiar també la creació d'un secretariat per aglutinar tots els pessebristes catalans i propagar el pessebre. En aquest mateix acte es va presentar la Trobada d'aquell mateix any que se celebraria el dia 8 d'octubre a Terrassa.

 

En aquell moment hi havia moltes associacions -gairebé cap legalment constituïda- que funcionaven com a seccions d'altres entitats, moltes vegades d'àmbit eclesial i per tant, sense personalitat jurídica pròpia.

 

Malgrat que no es va prendre cap decisió sobre la creació d'aquest "secretariat" i malgrat també l'oposició del Sr. Joan Marí, de Barcelona, que apostava per una solució "a l'italiana", és a dir, una entitat principal amb seccions a les altres poblacions, allí va sorgir la llavor del que més tard, l'any 1983, es gestaria ja com a Federació. El tema, però, es va desar al calaix durant cinc anys.

 

Així, l'any 1983, en Jordi Pi, ajudat d'elements joves que havien acabat d'entrar a la Junta de l'Agrupació de Terrassa, va tornar a remoure el tema i trasllada aquesta inquietud a d'altres pessebristes de Sabadell, Vic, Sant Joan Despí, Mataró, Sant Feliu de llobregat, Castellar del Vallès i Lleida.

 

 

Per un altre cantó, en Joan Mestres i d'altres, havien endegat contactes amb la Generalitat per a estudiar la possibilitat de fer un Museu del Pessebre.

 

La Generalitat al·legava que calia que es tingués personalitat jurídica per començar a estudiar aquesta opció. 

 

En aquest moment va caldre doncs la creació d'una comissió gestora que engegués tot el procés constitutiu de la que seria la Federació de Pessebristes de Catalunya (el terme "secretariat", políticament menys ambiciós, es va bandejar i substituir pel de Federació).

 

 



1984, la Comissió Gestora

Segueixen els contactes i, finalment, el dia 6 de juny de 1984 es fa a Terrassa la primera reunió d'aquesta comissió. Es nomena President a en Joan Farell, de Sabadell i Secretari a en Joan Cortada, de Terrassa. Hi ha també representats membres de Castellar, Lleida, Mataró, Sabadell, Sant Feliu, Vic i Terrassa (Sant Joan Despí, tot i ser-ne també promotor no hi va poder assistir).

 

El 15 de setembre de 1984 es fa a Sabadell la segona reunió de la comissió gestora i, a banda dels pessebristes de la reunió anterior, s'hi afegeixen Ripollet i Barcelona. A instàncies d'en Lluís Tort, de Sant Feliu, s'acorda presentar durant la Trobada d'aquell any un projecte d'estatuts de la Federació i, tot i que el Sr. Marí, de Barcelona, no n'està gaire convençut, s'acorda constituir la Comissió Gestora amb la següent composició: 

President:  

Joan Farell (Sabadell)

Secretari:  Joan Cortada (Terrassa) 
Vocals: 

Josep Caballé (Vic)

  Jordi Pi (Terrassa)
  Joan Mestres (Sant Joan Despí)
  Llorenç Domingo (Lleida)
  Vicenç Girbau (Castellar del Vallès)
  Joan Costa (Barcelona)

Aquesta comissió serà presentada i ratificada a la reunió de Presidents durant la Trobada de Sant Feliu (1984). S'envia el projecte d'estatuts de la Federació a totes les entitats i un model tipus per tal que totes les entitats puguin tramitar la seva legalització.

 

La Gestora tornarà a reunir-se a Sabadell el dia 27 d'octubre, amb l'assistència de Barcelona, Terrassa, Castellar, Lleida, Sabadell, Sant Joan Despí, Vic i Sant Feliu per continuar treballant. Pel que fa al nom es desestima el de Secretariat i es presenten dues propostes:

  • Federació Catalana d'Agrupacions pessebristes (proposat per en Joan Costa)
  • Federació Catalana de Pessebristes (proposat per na Núria Garcia)

S'escull el segon. També es parla de com s'han de presentar les candidatures, de la renovació parcial de la Comissió i de preparar el model d'estatuts per a les associacions.

 

La Junta Gestora es reuneix el 9 de febrer, el 30 de març i el 15 de juny de 1985. En aquesta darrera reunió es prenen alguns acords importants: aprovar definitivament l'esborrany d'estatuts -descartant les esmenes que presentava el Sr. Marí- i encarregar al Sr. Costa la tramitació dels estatuts, acceptar la proposta de Terrassa per organitzar la 1a Mostra del Pessebre Català al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa. 

 

Els que varen assistir a la majoria de les reunions poden ser considerats com els "pares de la federació" i són: en Vicenç Girbau, de Castellar del Vallès, en Llorenç Domingo, de Lleida, en Joan Farell, de Sabadell, en Lluís Tort, de Sant Feliu del Llobregat, en Joan Mestres, de Sant Joan Despí, en Jordi Pi, na Núria Garcia i en Joan Cortada, de Terrassa i en Josep Caballé, de Vic. També hi varen prendre part, amb menys participació, en Joan Costa i en Joan Marí, de Barcelona, en Joan M. Garsot i en Jaume Cadafalch, de Castellar, en Josep Mola, de Mataró, en Pere Padró, de Ripollet, n'Alfred Marsiñach, de Sabadell i en Jordi Simó, de Terrassa.

 




1985, l'acte fundacional


Totes aquestes persones, en representació de les seves entitats, ACORDEN:

  • Constituir la Federació Catalana de Pessebristes, amb seu a Sabadell
  • Aprovar els Estatuts
  • Afegir els Estatuts, perquè constin, a l'Acta Fundacional

El dia 6 d'octubre, a Girona, té lloc, en el marc de la XVI Trobada, l'anomenat Acte Acadèmic que comença amb la salutació del President de l'Associació de Pessebristes de Girona. Tot seguit el canonge de Girona, Mossèn Jaume Marquès, fa una conferència sobre el primer pessebre de Girona. 

 

A continuació té lloc la primera Assemblea General de la Federació, per elegir la Junta, un cop legalment aprovats els Estatuts. Assisteixen a l'Assemblea presidents i secretaris de les entitats signants de l'acta fundacional i, a més, les Agrupacions de Tarragona i Hostalets de Balenyà que, en aquest acte, s'incorporen també a la Federació amb dret a vot a l'Assemblea. 

 

 

El resultats de la votació són els següents: 

 

Per la Seu i Presidència de la Federació: Sabadell, 8 vots; Vic, 4 vots; Barcelona, 3 vots; amb un vot en blanc i una abstenció. Per vocals: Terrassa, 14 vots; Vic, 12 vots; Sant Joan Despí, 10 vots; Castellar del Vallès, 8 vots; Barcelona, 6 vots; Ripollet, 6 vots; Mataró, 4 vots; Roda de Ter, 4 vots; Girona, 4 vots; Sant Feliu de Llobregat, 2 vots i Lleida, 2 vots. 

 

La nova Junta queda constituïda tal com segueix: 

 

Presidència i secretaria: Sabadell 

Tresoreria: Terrassa i Vic 

Vocals: Sant Joan Despí i Castellar del Vallès 

 

En Joan Farell i Domingo esdevé doncs el primer President de la Federació Catalana de Pessebristes i passa a ocupar la presidència de l'acte que es clou amb el discurs del nou President.