El dimarts 21 de juliol ha mort a Barcelona Montserrat Carratalà. Hi havia nascut el 24 de juny de 1924. Podem afirmar que la seva vida ha estat totalment dedicada al pessebre i als pessebristes. A l’edat de 14 anys va començar a pintar els ulls de les figuretes que feia el seu pare, amb un resultat excel·lent. A partir d’aquí, ja no va parar; primer pintant figures i més endavant, fent tot el procés, des del motlle fins al pintat i acabat de la figura.

Ha estat una fidel seguidora de l’escola iniciada per el seu el pare, sense variar-ne l’estil i amb la mateixa mestria d’en Lluís Carratalà.

Les seves figures han traspassat les nostres fronteres, així la Federació Internacional de Pessebristes concedí a tots dos el premi per a la Difusió del Pessebre. També a l’any 2004, la Federación Española de Belenistas atorgà a la Montserrat Carratalà el Diploma Acreditatiu del Trofeu Federación Española de Belenistas.

A proposta de la Federació Catalana de Pessebristes, la Generalitat de Catalunya concedí a l’any 1988 la Creu de Sant Jordi a en Lluís Carratalà i Vila (Barcelona 1895-1991). Aprengué l’ofici d’escultor amb el mestre Josep Llimona, amb qui va col·laborar en diferents obres. Aprengué a treballar el fang amb el mestre figuraire Claudi Rius, amb qui es va dedicar a tallar imatges religioses. El que destaca més de les seves creacions és el repertori de figures de tipologia catalana rural. Ell va ser el primer figuraire que va representar la Mare de Déu i Sant Josep amb vestimenta catalana, essent aquesta la seva gran aportació al món del pessebrisme.

Home polifacètic, es dedicà al teatre durant més de 50 anys, i d’aquesta experiència va crear una sèrie d’escenes teatrals amb els temes nadalencs típics de Catalunya, on es reflecteixen els costums i les tradicions de les famílies del nostre país. Les escenes més conegudes són: «Caga Tió», «Els Pastorets», «Fent el Pessebre», «Nit de Reis» o «Per Nadal cada ovella al seu corral».

Tant en Lluís com la Montserrat van anar fent figures tota la vida, fins que la seva salut els hi ho va permetre. Aquelles figures que expressen bondat i pau, i que ells anomenaven «ninots»