Joan Maria Garsot, pessebrista castellarenc que fou President de la Federació Catalana de Pessebristes, mor el 20 de juny a l’edat de 80 anys.

Iniciat en la pràctica pessebrista a mitjans dels anys 50, quan la influència social del catolicisme era hegemònica, lluità per desvincular el pessebrisme del “fet religiós”. S’allunyà radicalment del pessebrisme imperant des de principis de segle, caracteritzat per la representació històrica fidel de l’establia. Les seves obres fugiren de l’estètica clàssica, de tall realista, introduint figures allunyades de la tradició hebrea i obrint una via de representació poc explorada: la representació de l’establia en contextos fins llavors no concebuts. En aquest sentit, són cèlebres les reproduccions d’algunes estances d’Antoni Gaudí, per qui sentia un profund respecte i admiració, com ara la Casa Milà, la Colònia Güell o el Claustre del Col·legi de les Teresianes.

Entre els mèrits que la Generalitat de Catalunya va justificar per concedir-li el diploma de Mestre Artesà Pessebrista (2012), precisament destaca “l’exploració de noves tècniques, nous materials i nous llenguatges expressius”.

Exercint la presidència del Grup Pessebrista de Castellar (1990-99) i la Federació Catalana de Pessebristes (1997-2001), Garsot va transmetre la necessitat de replantejar el pessebrisme contemporani, obrint-se a nous practicants i escenaris