Aquest dissabte al matí, tal com estava previst, va tenir lloc a Sabadell la Taula rodona sobre El futur del pessebrisme. El ponents, en Miquel Danés (Sant Pere de Torelló) , en Jordi Simó (Terrassa), n’Albert Català (Mont-Ras) i en Joan M. Garsot (Castellar del Vallès) van respondre a les preguntes del moderador, en Josep M. Porta (President de la Federació), durant 2 hores.

A la pregunta El pessebre associatiu està en crisi? els membres de la taula van respondre des de diferents punts de vista, uns amb una visió més optimista que els altres, però bàsicament coincidint en el diagnòstic: estem en temps difícils. Algunes respostes per reflexionar:

Vivim de rendes del passat. Cal innovar.

No estem equilibrats amb les altres arts. El pessebre no ha fet una evolució paral·lela a la resta d’arts.

El Pessebre és un art? Rotundament sí. Hi intervenen totes les arts; escultura, dibuix, pintura, modelat… És precisament per això que cal formar-nos molt més, treballar tot l’any i no només al darrer moment, fer autocrítica, tenir humilitat. També ens calen nous referents que sobresurtin i a qui poguem seguir. Ens cal un pal de paller.

Com formem nous pessebristes? Cal adaptar-nos als nous temps. El joves d’avui no són com els d’abans. No admeten massa consells i hem de buscar la millor manera d’arribar-hi. Cal fer-los confiança, orientar-los però deixar-los fer.

Com posem al dia el pessebre? La pregunta no és si els temes que fem són els adequats. La pregunta ha de ser, tenen qualitat? Cal aprendre a llegir abans d’escriure. Ja ens preocuparem de «modernitzar» els nostres temes més tard. Portem un enorme retard amb les altres arts i hem d’atrapar-les. Primer hem de formar-nos més i, sobretot, exigir-nos més. Tot i que d’evident origen religiós, l’art és qui salvarà el pessebre. Cal centrar els nostres esforços en millorar la qualitat dels nostres pessebres i exposicions. Es suficient la nostra quota presencial als mitjans? Si nosaltres mateixos no ens prenem seriosament com volem que els mitjans ho facin?

Qualitat, qualitat, qualitat… aquest és l’únic camí per poder pertànyer al col·lectiu artístic si aquesta és la tria que hem fet. No podem caure en la temptació de fer un producte «kitsch» per al públic per vendre’ns millor. Hem d’assumir que som un col·lectiu minoritari i hem de ser fidels al nostre objectiu artístic encara que això pugui provocar un menor interès de segons quin públic. Davant de qualitat o quantitat, qualitat.

El pessebre és molt més que una afició, és una forma de vida que ens enriqueix profundament. Ens dota d’una mirada diferent a través de la qual podem trobar bellesa nova cada dia com diu en Josep Pagespetit. Una altra frase deliciosa, aquest cop d’en Miquel Danés, jo, des de dins del llit, empenyo els llençols amb els peus per anar formant muntanyes fins que m’agraden.

En definitiva, tenim molta sort de poder gaudir d’aquesta capacitat d’observació que només tenim els pessebristes. Només per això ja paga la pena.